Silvia Serrano, 4ºB
Un año más un grupo de alumnos de 4º de la ESO ha podido disfrutar, no solo de un estupendo viaje a Alemanía, sino de una cultura y una forma de vida distintas desde dentro. Nuestros compañeros volvieron contentísimos de la experiencia, pero tristes y con nostalgia por haberse despedido de unos nuevos amigos.
A algunos les ha gustado tanto el intercambio que se han propuesto aprender alemán para conversar con ellos cuando vengan en mayo o incluso soñando con futuros viajes allí.
Pero qué puedo contar yo, si solo sé lo que narran con aire de nostalgia de sus aventuras y vivencias en Schopfheim…
Mejor será que leais lo que han escrito de su puño y letra (o dándole a la tecla); todo lo que han vivido y que en cierto modo ha cambiado sus vidas. Así que a continuación iremos publicando sus
“Cartas desde Alemania”
"Aquesta experiència ha sigut molt bona perquè és la primera vegada que me'n vaig d'intercanvi i a més amb una família. Ha sigut molt interessant conviure amb ells durant deu dies perquè he pogut veure un poc més com viuen, que és bastant diferent a nosaltres, tant en els horaris, com en l'educació...
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció ha sigut l'escola, amb totes les instalacions que té i que, a més, els alumnes no les fan malbé perquè ací n’hi ha algunes que seria impossible tindre-les a classe.
A més respecten molt els professors, en algunes asignatures, s'alçaven quan entraven i no els anomenen pel seu nom sinó senyor o senyora i el cognom. Encara que n’hi havia altres que parlaven durant la classe tant com ací.
Les seues sessions duraven quaranta-cinc minuts i es feien molt més amenes a més eren molt més divertides, i no els posaven deures per a casa.
Respecte a les famílies, eren molt amables, perquè es preocupaven molt per mi, si tenia fam, fred, si necessitava qualsevol cosa; només entrar em van donar la benvinguda, amb petits regals, menjar... El menjar, no era com el nostre, no els preocupa fer una dieta saludable, és molt diferent a la dieta mediterrània.
Jo vaig menjar molts dies menjar ràpid, i només carn; no feien mai ni peix, ni verdures, ni fruites. Tampoc no seguien un horari com el nostre a l'hora de menjar, ho feien tot molt prompte, encara que esmorzen i berenen, entre hores també mengen, jo crec que mengen quan tenen fam.
Les excursions també m'han agradat, el primer dia, el dia del castell i de Freiburg, va ser bonic pero feia molt de fred, i ens vam menjar una salsitxa típica d'allí. El dia de Basel va ser un dels que més em va agradar perquè crec que és una ciutat molt bonica però molt cara i crec que vam estar molt poc temps. I quan vam anar al Feldberg a fer l'excursió de les raquetes de neu va ser molt divertida i fins i tot vaig passar calor.
M'agradaria tornar a repetir aquesta experiència una altra vegada perquè crec que he tingut molta sort amb la família, i ja m'han dit de tornar en estiu o quan jo vulga. De moment esperaré que vinga Céline a València i que ella també tinga una bona experiència."
Andrea Cortés, 4º L
"Este viaje a Alemania es una experiencia única, porque no creo que pueda haber otro igual. El viaje ha sido largo pero divertido. Primero teníamos que ir con el bus a Alicante, esperar allí un buen rato para coger el avión y volver a esperar
dentro una vez embarcados. Al aterrizar y recoger nuestras maletas un compañero se encontró la suya rota y destrozada. Otra espera más, para que nuestra profesora, Carmen Segura, tuvo que hablara con la compañía le consiguiera una maleta nueva.
Al llegar a Schopfheim, las familias estaban esperándonos; nos recogieron con entusiasmo y nos presentamos a la española, con dos besos. Ya nos conocíamos con nuestros compañeros de intercambio porque hablábamos por Internet y asi manteníamos la comunicación.
Al llegar a sus casas eran muy grandes y muy bonitas, todas muy aseadas. Al despertarse no hacían la cama, cosa que nos extrañó mucho, porque en España, siempre las hacíamos (o no). Las familias se levantaban muy pronto y desayunaban, comían y cenaban, muy pronto, cosa a la que nos costó acostumbrarnos.
Ahora voy a hablar un poco sobre el colegio: es inmenso comparado con el nuestro, todo muy luminoso, las pizarras se movían y se abrían, las mesas no estaban rayadas, algunos profesores al entrar nos hacia levantar (cosa que en España no se hace) y se podía comer y beber en clase (eso sí que nos extrañó muchísimo).
Las excursiones que hicimos fueron estupendas: fuimos a Francia, a Suiza, al Feldberg, y a muchos sitios más.
En Francia hacía muchísimo frío, alrededor de -20 grados, fue el sitio donde nos pareció que hacia más frio. En Feldberg subimos a las montañas, donde estaba todo nevado y congelado, un lugar todo blanco.
En Suiza las cosas eran muy caras, casi el doble o el triple que España, y podíamos pagar con euros, pero nos lo devolvían en francos suizos, que podías quedártelos o volver a cambiarlos por euros. Solo se podía pagar en las tiendas con BILLETES."
Un Intercambio muy importante
Al principio del viaje no me daba cuenta de la importancia que iba a tener este intercambio para mí. Los dos primeros días en casa de mi alemán, Moritz, estaba un poquito incómodo; pero fui cogiendo confianza a partir del segundo día. La verdad es que no era para estar tan nervioso o incómodo. Como el primer día por la noche quedamos en una cafetería, fui con él y qué GRAN satisfacción volver a escuchar hablar en español, porque con él y con su madre sólo hablábamos en inglés.
A veces hacíamos una cosa muy mal: los españoles juntos a un lado y los alemanes en otro. Me ha parecido una lección valiosa para no hacerlo cuando ellos vengan a Valencia. Un día, el 5 de febrero, fuimos a una montaña bastante alta para tirarnos en trineo con la madre de mi alemán, con él , con su exmarido y su nueva mujer y Joram y Román. Me sorprendió que la madre de Moritz y su exmarido se llevaran tan bien.
Entre eso, que nunca había salido de España y nunca había estado en la nieve , este intercambio ha sido bastante iniciático para mí. También todos los días quedábamos con el resto de las parejas de intercambio para salir por la ciudad.
Schopfheim es una ciudad pequeña y MUY silenciosa. Por las mañanas, cuando iba al Theodor-Heuss-Gymnasium ( el instituto de Schopfheim) la ciudad estaba solitaria. Al volver por la tarde había más gente, y por la noche estaba oscura y solitaria. La verdad es que una impresión que tuve es que es una ciudad muy tranquila en la calle, pero entras en una cafetería o un supermercado y se veía mucha gente. Me gustó la gente de Schopfheim porque son muy simpáticos y serviciales. Un dato interesante es que hay pocas papeleras, y tenía que esperar a encontrar una para tirar lo que fuera. También es que había muy pocos semáforos, pero conducían tan bien que esto no suponía ningún problema.
Me he traído un recuerdo muy bonito de una amiga alemana que conocí en clase de español y que nos hemos caído muy bien. Me ha gustado tanto Schopfheim y Alemania en general que ahora estoy aprendiendo alemán.
Este intercambio ha sido muy especial por diferentes razones: las amistades que hice (algunas amigas como Laura Forstner,Laura Mues o Anna Volz), la ciudad, la gente, el instituto (sobre todo porque es mucho mejor que nuestro querido Ramón Llull), y por convivir con una familia alemana.
Sin duda es una experiencia para toda la vida por dos razones: la madre de Moritz me invitó a volver a su casa si regreso alguna vez a Schopfheim, y por las buenas amistades que allí he dejado. Espero volver pronto, a lo mejor en vacaciones de verano , y volver a disfrutar de esa pequeña pero magnífica ciudad de la que nunca nos olvidaremos: ¡¡Schopfheim, 2012!!
Carlos Cruz, 4ºA
AÑORANDO ALEMANIA
Desde hace años nuestro instituto lleva a cabo un intercambio con un instituto alemán, en el cual los alumnos participantes pueden visitar Alemania y aprender con una familia las costumbres y formas de vida tan diferentes que de ese país.
Este momento ha sido esperado por todos desde hace meses, y desde que finalizó hace tan solo unos pocos días, todos estamos entristecidos y con añoranza del país y las personas con las que hemos compartido estos diez días.
Desde que llegamos el día 31 de enero a Alemania ha sido una aventura para todos. En un principio creo que todos, tanto españoles como alemanes, estábamos algo inquietos por conocer a nuestras parejas por fin en persona, después de tanto tiempo carteándonos o hablando por internet...
En los primeros días, fuimos conociendo el entorno, las costumbres y las personas con las que estaríamos durante los siguientes 10 días. También fue una experiencia conocer el instituto donde ellos trabajan y ver las diferencias con el nuestro. Los españoles nos quedamos asombrados con aquel lugar, tan grande, limpio y bonito, a diferencia del nuestro, que ya es un poco viejo y pequeño en comparación.
En este intercambio tuvimos la oportunidad de visitar distintos sitios y países, Francia y Suiza además de Alemania, permitiéndonos conocer tres países aunque no viéramos mucho de ellos. Algún día quiero regresar para poder conocerlos más a fondo.
Aunque todas estas experiencias que os he descrito antes fueron geniales, pienso que las mejores fueron las compartidas con nuestros compañeros y nuestras parejas alemanas, pues superando las primeras vergüenzas, hemos conseguido trabar una amistad que espero que dure hasta mucho tiempo después de que este intercambio finalice.
Me consuelo pensando que, aunque nosotros ya hayamos finalizado nuestra estancia allí y hayamos aprendido mucho de ellos y de su forma de ser y ver las cosas, todavía queda su visita a España, la cual espero que sea si cabe mejor que la que acabamos de terminar con tanta pena, ya que el buen tiempo que en España tenemos nos permitirá disfrutar más y poder quedar todos con más frecuencia.
Aunque no haga mucho que nos hayamos visto, no podemos dejar de sentir y desear que el tiempo que falta para que ellos vengan pase pronto; tengo ganas de enseñarles nuestra ciudad, nuestra forma de ver las cosas y nuestra forma de vida, tan distinta a la suya. Eso sí, espero que ellos disfruten tanto de este viaje como nosotros.
Algunos ya hemos hecho planes para el verano para ir a visitar a nuestras parejas a Alemania o que ellos vengan aquí para disfrutar un poco más de nuestro sol.
Esperamos con impaciencia volver a vernos... ¡¡Ya queda menos!!
Marta Sanchez, 4º L
Hola a todos, al llegar al aeropuerto de Basilea me encontré una sorpresa.... Mi maleta estaba rota, y Carmen Segura y yo fuimos a reclamar para ver que se podía hacer. Mi maleta tenia 4 ruedas y al final solo le quedó 1.
Esta mañana hemos ido a clase, y a primera hora de la mañana teníamos francés. Me senté al lado mi pareja Alemana y estuvimos leyendo un texto en francés. Después nos tocó clase de español con la profesora Idoia.
Unos alumnos alemanes nos hicieron una pequeña entrevista en español que luego la tenían que comentar en voz alta. Yo estaba ayudando a una alumna que se llamaba Lena, y me preguntaba si la temperatura de Alemania
es igual que la de Valencia, y yo le dije que no, que en Valencia hace más calor que aquí. Estuvimos dando 2 horas de español. Al finalizar la clase, nos fuimos a clase de alemán con el profesor Steffan.
A las 11h. Tuvimos una clase especial con Idoia, nos preguntaba las diferencias que había entre Alemania y España y unas de ellas es que en Alemania cuando quieres decir algo los alumnos levantan la mano, sin embargo en España nos se hace (bueno se supone que lo hacemos, pero en realidad no)
Al acabar el instituto, me fui con mi pareja Alemana al parking de colegio para que nos recogiera la madre. Estuvimos esperando muy poco tiempo y cuando llegó nos fuimos a casa para comer. Comimos croquetas con puré de patata y un poco de verdura y de postre helado de chocolate. Luego nos fuimos a casa de Joram que íbamos a ver una película. Nos tuvimos que ir en tren por que la casa de el esta un poco lejos (a 5 Km. del pueblo). Cenamos en casa de Joram y nos quedamos a dormir en su casa (dormí en el sofá con Claudia Ramos López y con Ana Amigueti)
Lo que más me llamo la atención de estos días fue:
- Cuando tienes que entrar en casa te tienes que quietar las zapatillas e ir descalzo por la casa
- Cuando fuimos Freirburg, pasamos por un paso de cebra que estaba lleno de bicicletas, pero sin candado y sin atar (lo primero que pensé fue que en Alemania se respetan mucho las cosas
y que la gente no roba tanto como España).
Un saludo a los padres y a las madres :)
Carlos Sánchez, 4 ESO L
las familias alemanas
y sus costumbres
Queridas familias, Carmen y Rafel:
Hoy es nuestro quinto día en Alemania y cada día hemos hecho diferentes actividades disfrutándolas al máximo, pues hoy, al ser fin de semana, cada pareja ha hecho una cosa diferente.
Fin de semana, POR FIN!!! He aprovechado y me he levantado un poco más tarde, a las 10. Al levantarme, me he duchado, me he arreglado y Annika y yo hemos desayunado leche, tostadas y zumo de naranja.
Después, le he enseñado a jugar a juegos típicos de cartas en España y nos hemos reído mucho. A las 12:30 Uli, la madre de Annika, nos ha llamado para que bajáramos a comer. He comido Asiatisch, que son tallarines con pollo, verduras y salsa de curry. De postre, Uli ha hecho un pastel de chocolate, ¡ESTABA BUENISIMO!
Después de comer, nos hemos subido a su habitación y hemos estado hablando sobre los planes que teníamos para esta tarde y nos hemos conectado al Facebook y al Tuenti un ratito.
También ha estado con nosotras Jonas, el hermano de Annika y les he enseñado la música que escuchamos en España y ellos a mí su música favorita.
A las 14:30, Lena, que es la pareja de Rosa, nos ha llamado para decirnos que íbamos a ir a Lörrach para comprar souvenirs para la familia y amigos.
El padre de Annika, Thomas, nos ha llevado a la parada del autobús y allí hemos esperado a Lena y Rosa para ir a Schopfheim. Al llegar al pueblo, mientras esperábamos al tren, las 4 hemos entrado en un fotomatón y hemos intentado hacernos una foto juntas, pero no lo conseguíamos y dos policías se han reído de nosotras jajajajajajaja
Al llegar a la ciudad, hemos entrado a tiendas como HyM, Vero Moda, New Yorker, Bijou Brigitte, etc.
Estando en HyM, nos hemos encontrado con Lucía, Lydia, Alba y sus parejas y hemos hablado un rato. Después, teníamos hambre y nos hemos comido una hamburguesa en Mc Donalds. A las 18:00 nos hemos vuelto a Schopheim, después de haber perdido el tren.
Al llegar a Schopfheim, hemos visto a los abuelos de Annika y hablamos con ellos. Más tarde, quedamos con Joan, Steffen y amigos de Annika y fuimos a comernos un kebab. Después de cenar, estuvimos con Lucia y Lydia en un bar tomando cafés y tés. Cuando salimos a la calle para ir de vuelta a Wehr, mi casa, Annika, Lena, Rosa y yo hicimos una batalla con bolas de nieve, nos lo pasamos muy bien. Y ahora, a las 23:04, después de terminar de escribir mi diario Annika y yo nos pintaremos las unyas y hablaremos de cosas de chicas.
Buenas noches a todos y estaros todos tranquilos que nos lo estamos pasando en grande todos los días.
Adriana Hortelano, 4ºA
A todas las familias que sus hijos fueron al intercambio con Alemania. Las actitudes de las familias Alemanas no se distinguen demasiado con las familias Españolas pero como en cualquier comparación siempre hay cosas en las que se diferencian.
Las principales diferencias de una familia española y una alemana son las siguientes o al menos estas me parecieron a mi: En una familia alemana en cuanto alguien entra en la casa se a de descalzar, una costumbre en cierto aspecto buena porque así no se entran las cosas de la calle en la suela de las zapatillas, esta es una de las costumbres que más llaman la atención. También están todos sus horarios tanto el de las comidas y cenas se come a la 1 y se cena a las 6:30 o a las 7.
El de acostarse y levantarse se acuestan a las 10, mientras en España a esas horas se esta cenando, (cuando los alemanes vengan a España a la hora de cenar se caerán de sueño) y se levantan a las 6 de la mañana (no habrá problemas con llegar tarde cuando los alemanes vengan)
En el tema de las comidas no hay muchas diferencias yo iba bajo advertencia de gente que me dijo que no se comía muy bien pero les tengo que decir que se equivocaban.
Quitando las diferencias y las "pegas" toda la estancia en Alemania fue perfecta mi pareja de intercambio, David, era muy majo y toda su familia me aceptó como si fuera uno más de ella y creo que paso así en todas las familias porque por mucho que la gente diga que los alemanes son muy cerrados también se equivocan son muy agradables y consiguen que les cojas cariño como si fueran tu familia .Intentan que te sientas como en tu propia casa aunque tu sabes que nunca lo será.
En definitiva la experiencia fue una de las mejores que he podido vivir y si me ofrecieran irme dentro de una hora cogía yo y con lo puesto me iba.
Sergio Segura, 4ºA
"Estimades famílies.Fa quatre dies em vaig despertar en Schopfheim. Encara no creaia que foren els meus últims moments allà. No vaig tardar més que una hora en acomiadar-me de la terra per a venir cap a València, i aixó em va entristir. Pareixia que era la única que volia quedar-me, o tal volta va ser el meu excessiu sentimentalisme el que em va fer posar-me a plorar com una magdalena. Bé, doncs tot el món es despedia ja de les seues parelles i s'anaven pujant a l'autobús. Jo m'abraçava fort a Mareike, però sabia que no em podia quedar i vaig acavar per pujar també a l'autobús.
Sincerament jo recomane a tots els alumnes que tinguen la possibilitat de fer un intercanvi que el facen, perquè no sols faran noves amistats, també coneixeran llocs preciosos i tradicions i costums diferents i molt interessants. Tinc molts bons records d'aquest viatge. Molt bons records, molt bones impressions, i, sobre tot, molt bons amics. Amics alemanys, amics espanyols. Amics que com jo han decidit donar una oportunitat a un país desconegut. Amics que, segurament, també s'ho hauran passat tan bé com jo.
He fet coses que no pensava fer, com pujar una muntanya nevada a -17º, i he fet "noves amistats" ente els meus companys espanyols. Després de quatre anys junts i he fet els amics ara. Es veritat, que no sé qué ha passat en el intercanvi que ha fet que em veja a mi mateixa de forma diferent. Pensar en com em veuen els demés, perquè havia de estar en una casa que no era la meua. Com em voria la companya? Doncs que en aquest tema m'havia menjat molt el cap fins que un dia li vaig ensenyar a Mareike coses de València (llocs, plats típics, el nostre institut) i ens ferem més amigues.
Bé, doncs crec que ja he dit tot el que volia dir. Però tinc segur que faria un altre intercanvi. Bona nit. :)"
Alba Muñoz, 4º L
Queridos padres:
Este mensaje es para que sepais como nos hemos sentido cada uno de nosotros en esta maravillosa nueva aventura.
Empezando por el primer día, lo único que sentía eran nervios y ganas de conocer la familia y el hogar donde iba a permanecer los siguientes diez días.
Al día siguiente, ya que todo había salido bien y había conocido a la familia y sus horarios, lo primero que hice es comentarlo con mis compañeros y compararlo con sus familias; la mayoría de los aspectos eran muy parecidos y no me extrañaba nada.
Los siguientes días intenté acostumbrarme a su tipo de vida, aunque al principio me costara un poco.
Por las tardes comentaba con mis compañeros españoles cómo nos estaba yendo la experiencia. La mayoría de nosotros estabamos muy a gusto y teníamos pocas ganas de que se acabara.
Respecto a las clases, son muy diferentes a las nuestras, ya que su sistema educativo y el nuestro se diferencia en bastantes aspectos, ya sean los horarios o la forma de dar la clase.
En mi opinión, por lo que vi en una clase de química, prefiero nuestro sistema educativo ya que los profesores españoles intentan que todos los alumnos aprendan aunque les cueste y no que solo aprendan los alumnos interesados.
El viaje para mí a sido perfecto porque yo nunca había hecho un intercambio y conocer esta experiencia me ha hecho pensar que hay muchas posibilidades de viajar, conocer mundo y nuevas costumbres.
Estos últimos diez días se me han pasado muy rápido y obviamente el viaje se me ha hecho muy corto.
Espero que mi pareja alemana piense lo mismo que yo cuando venga a España y conozca a mi familia, ya que es muy diferente a la suya en las costumbres y horarios.
Saludos, Rosa.
Rosa Rafecas, 4ºL
Estimades famílies:
Amb aquest correu us informaré de les nostres experiències en l'estància a Alemanya.
Quan vàrem arribar a Schöpffeim, tots estàvem nerviosos perquè no sabíem com anava a ser la nostra parella ni la família amb la qual anàvem a viure però també estàvem impacients per conéixer-los.
En baixar de l'autobús estàvem tots junts intentant identificar les nostres parelles, però quasi ningú s'atrevia a anar cap als alemanys, fins que en un moment vam localitzar les nostres parelles i vam anar cap a elles.
Quan vaig arribar a casa, vàrem sopar tota la família i vàrem estar parlant una estona. L'hora de sopar eren les 6:30! Això és molt prompte per a sopar, ací en Espanya berenem a les 6:30.
Tots els horaris de menjars eren diferents, per tant ens haguérem d'acostumar.
Al día seguent, a classe, vam comentar totes les diferències d'horaris i les coses diferents d'Espanya amb ens companys i companyes. En dos o tres dies ja estàvem tots acostumats als canvis, ja ens agradava la convivència a casa i ja no volíem tornar a Espanya perquè malgrat les diferències, estàvem tots de meravella.
Gràcies a la convivència amb aquesta família he pogut aprendre els costums i les tradicions alemanyes, les persones, que són meravelloses igual que el seu poble i tots els llocs que hem visitat i la cultura alemanya que és diferent però no pitjor que l'espanyola.
Un abraç. Ricardo. Ricardo Navas, 4ºL
Bé començaré amb un agraïment als professor pels quals ha sigut possible aquesta activitat, perquè per al meu criteri a sigut de les millor experiències que he passat a la meva vida, perquè ha sigut una situació nova que mai havia viscut i encara que em va costar al principi perdre la vergonya de parlar anglés amb persones que no coneixia de res, al pocs dies ja estava parlant en anglés amb tota la confiança del món, que ni jo m'ho creia, i les persones que no coneixia de res ja eren com de ma meua família.
També vaig observar les grans diferencies que hi ha en les societats, com que el espanyols som molt mes festers, vanitosos, gossos, i sobretot la típica frase de "por joder" que és molt usada per nosaltres són algunes característiques que son antònimés per als alemanys. Encara amb això, hem acabat setn bons amics.
També m'agradaria valorar les excursions, que també han estat molt bé, en les quals hem pogut disfrutar al mateix temps que hem deprés noves coses sense donar-nos compte. L'únic comentari que faria jo de les excursions és, sobre la ruta al Felberg, que jo haguera preferit un matí en les pistes esquiant.
Altres observacions que també cal destacar són el problema dels grups separats entre espanyols i alemanys, ja que els alemanys parlaven alemany i acabaves cansant-te de no entendre res, i te n'anaves amb espanyols. Una altra cosa de què m'he assabentat és que en alemanya a les persones de l'intercanvi, els professors els han canviat tots els exàmens a la setmana següent, i a nosaltres el espanyols nomes tornar ja tenim les setmanes plenes d'exàmens.
Sense comptar amb açò pense que ha sigut, una experiència inoblidable.
Ramon Lluesma, 4ºA
Queridas familias, Carmen y Rafel.
Este viaje ha sido para mi, una experiencia diferente pero muy interesante.
En el que además de pasártelo genial, tienes la oportunidad de conocer nuevas culturas, conocer otras formas de vida, nuevas personas, es un viaje en el que aprendes muchas cosas nuevas, y
poder ir a varias ciudades, y hacer excursiones que son muy bonitas.
Me ha gustado mucho, porque para mí, he tenido suerte con mi compañera de intercambio, porque la verdad es que me llevo bastante bien, y hablábamos de distintas cosas, la casa era muy grande y bonita, y tenía vistas.
Las excursiones que hemos hecho en general me han parecido interesantes , aunque cuando tuvimos que subir a la montaña, ( Felberg) fue muy cansado.
Habían muchas cosas diferentes, en España y en Alemania, es mucho mas silencioso, pero sobre todo en el instituto, tenía buenas instalaciones, también era mucho mas grande..
En nuestro tiempo libre, nos juntábamos casi todos, pero como en todas partes, unos eran mas amigos que otros, y quedaban mas con unos, pero varias veces nos juntábamos todos, pero todos nos llevábamos bien.
Este vieja me ha gustado mucho hacerlo, y lo volvería hacer!
Lydia Nicolau, 4ºA
Queridas familias:
Ahora que ya han pasado varios días desde que volví de Alemania puedo contaros como me he sentido y como me lo he pasado en este viaje tan especial.
Al principio estaba muy emocionada, aunque también un poco nerviosa, porque no sabia como iba a ser la familia y aunque había hablado con mi compañera de intercambio no es lo mismo enviarte emails que convivir con una persona durante diez días, a la que no conoces.
La verdad es que mis nervios se disiparon en el momento que abracé a Hannah. Ese primer día estuvimos hablando sobre todo y la verdad es que me sentía como si nos conociéramos de toda la vida.
La familia de Hannah me trató, desde el primer momento, estupendamente y me hicieron sentir como si estuviera en mi casa.
El instituto era precioso, nuevo y con unas instalaciones muy modernas. Lo que más me sorprendió es la forma totalmente diferente que tienen los alumnos de tratar a los profesores, son mucho más respetuosos, incluso en algunas clases se levantaban cuando el profesor entraba en el aula.
Las clases eran muy participativas y me parecieron muy interesantes, aunque las daban en alemán y tampoco pude enterarme mucho...
Desde mi punto de vista creo que el tópico de que los alemanes son muy fríos no es del todo cierto, porque la verdad es que nos trataron todos estupendamente y con mucha amabilidad, preocupándose en todo momento por nosotros y haciéndonos sentir muy bien.
Para mi ha sido una experiencia inolvidable, porque no hemos hecho solo un viaje, si no que hemos podido conocer una cultura y una forma de vida des de dentro.
Espero que cuando vengan todos aquí se sientan tan bien como me han hecho sentir a mi y disfruten tanto como yo.
Un beso, Irene.
Irene Rodrigo, 4ºL
La meua experiència a alemanya ha sigut inolblidable.
En aquestos 9 dies he viscut moltes sensacions diferents, he apres moltíssimes coses dels seus costums, que jo pense són molt diferents als nostres. El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la seua forma de ser, jo no m'imaginava que la gent allí fora tan simpàtica i carinyosa. Allí la gent es molt més respectuosa, ho tracten tot amb molta cura i són molt atents.
Les excursions que vam fer m'agradaren moltíssim vam visitar ciutats com Basel i Freibug. També vam anar a fer una pujada a una muntanya plena de neu on vam passar molt de fred, però vam passar-ho genial.
A l'institut vaig notar molt la diferència ja que tenien ben condicionat tot l’edifici, era molt gran, les instal•lacions estaven en bones condicions...
Viure amb la família va ser molt divertit vaig aprendre molt d’anglés perquè la seua família no parlava gens d'espanyol , a soles parlaven alemany i anglés.
Al cap de setmana vam anar a veure unes carreres de trineus a la neu i a vore unes cascades congelades, deprès vam dinar tota la família junts.
L'últim dia quan vam haver de tornar a casa ningú volíem tornar a casa. Tot ha sigut genial , no canviaria aquest viatge per res i m'agradaria tornar una altra volta.
Elena Martinez, 4ºA
No pude imaginarme lo que iba a esperarme en este viaje.
Hasta entonces conocía muy poco sobre Alemania. Ahora sé muchísimo más de lo que imaginé. Esta experiencia ha sido sin duda, una de las mejores de mi vida.
Hemos hecho nuevas amistades, hemos convivido con familias y personas muy diferentes a nosotros; y con estos hemos reído, llorado...en definitiva, hemos dejado una huella que nadie podrá borrar.
Aprendimos unos de otros, diferentes culturas, idiomas y diferente gente. Si tuviera otra oportunidad en hacer un viaje como este, no dudaría en hacerlo. Sé que volveré a verlos, son grandes personas, muy buena gente y muy agradable de conocer.
Nunca olvidaré los momentos vividos en Schopheim.
Muchísimas gracias a Carmen y a Rafel por este magnífico viaje, y que sigan haciéndolo por que vale la pena:)
Claudia Ramos,4ºL
Queridas familias:
Está experiencia en Alemania a sido muy intensa y con muchas emociones. Cuando llegamos allí no nos imaginabamos todo lo que íbamos a vivir en 9 días, estabamos en un pais nuevo, con tradiciones distintas, con personas que no conociamos de casi nada y con el inconveniente del idioma (que menos mal que la mayoria de las familias entendian algo de ingles o de castellano porque si no....)
Cuando cada uno de nosotros hablábamos con la familia, ellos hacian lo imposibe por entenderte o porque les entendieras, hablaban despacio o con signos para conseguir hablar con nosotros.
Hemos hecho muchas escursiones y hemos visitado otros paises y paisajes bastante bonitos. Tuvimos la suerte de que cuando fuimos acababa de nevar, y ver todo el paisaje nevado es bastante bonito ya que aqui en españa, y en concreto en Valencia, no nieva nunca.
Creo que todos hemos tenido mucha suerte con nuestras parejas porque han sido muy agradables y simpaticas con nosotros, en todas las casas nos han tratado como a reyes y todos estabamos deseando quedarnos a vivir alli.
Los horarios de Alemania comparados con los de España son bastante extraños. Allí la gente se despierta bastante mas temprano, desayunan mucha cantidad, las clases en el instituto son de 45 minutos y, entre clase y clase, hay 5 minutos de patio (no hay vallas), Comen a la 1 y cenan a las 6:30 o 7 y se acuestan muy temprano. Mal no está la verdad, pero nosotros no estabamos acostumbrados a eso, pero cuando pasas 9 dias haciéndolo ya te acostumbras.
Estamos todos deseando que llegue mayo para volver a ver a nuestras parejas, enseñarles Valencia, que disfruten mucho del calor de aquí y pasar muy buenos momentos con ellos como hicieron con nosotros en Schopfheim.
En resumen, se lo recomiendo a los póximos cursos que vayan pasando ya que es una experiencia única, muy divertida y una verdadera aventura.
Muchas gracias a Rafel y Carmen por aguantarnos.
Un beso a todas las familias :)
Ana Amigueti, 4ºA
Queridos padres y madres de los alumnos de cuarto.
Voy a contaros todo lo que he hecho durante estas dos semanas.
El primer día nos reunimos todos en la puerta del instituto, subimos al autobús y fuimos al aeropuerto de Alicante, una vez allí cogimos un avión que nos llevaría a Basilea y a continuación fuimos en autobús al instituto donde nos recogieron nuestras respectivas parejas y nos llevaron a sus casas.
El día siguiente fuimos a clase con nuestras parejas y recuerdo que me sorprendió que no hubieran verjas y que en cada clase hubiera un proyector.
Los siguientes días fuimos a Fraiburg donde vimos un museo, a un castillo en Francia del que no os cuento mucho porque volvimos rápidamente al autobús ya que hacia mucho frío. También fuimos a caminar por la nieve y fuimos mas veces a clase, a mi me toco dar francés, sociales, alemán y castellano, etc.
Durante el fin de semana fui con Julia y con su familia a montar en trineo, pero debo confesar que no se me daba muy bien, en cambio cuando al día siguiente fuimos con Marta, Andreu y Alba a patinar sobre hielo resultó que casi no me caí.
Mi opinión personal sobre este viaje es que ha sido muy divertido y me gustaría repetir el año que viene.
Maria Estela, 4ºA
Començaré parlant de la familia, jo vivia a soles amb el meu company i la seua mare; tenia un germa però ell vivia a la seua propia casa, encara que ens va visitar alguns dies.
La casa era bastant gran, de dos pisos i un soterrani, però encara estaven mudant-se així que el pis superior estava quasi buit; a diferència dels meus companys jo apenes vaig haver de camviar els meus horaris de menjar i com que vivia uns cinc minuts caminant de l'institut no hi vaig menjar cap dia. Quant al menjar era molt bo, encara que vaig enyorar una mica de peix o marisc, i del les coses que vaig tastar la que mes em va cridar l'atenció va ser la Flädlesuppen, una sopa de crêpes.
De l’institut cal dir que era bastant més gran que el nostre, estava molt net, no hi havia tanques (cosa que em va agradar molt) les clases estaven molt ben equipades (a una paret i havia molts endolls i algunes conexions a la línia d’internet, totes les aules tenien una pantalla per als projectors,etc.) a més en tot el temps que vaig estar allí l'única cosa espatllada que vaig veure va ser un llum als serveis i dos dies després funcionava perfectament.
Les visites turístiques em varen agradar moltíssim, encara que els preus d'alguns llocs eren abusius (la major part dels diners me’ls vaig gastar a Basilea, en quatre coses)
Bé poc resta dir sense entrar en excessius detalls, però dire que ha sigut una fantàstica experiència que si poguera repetiria sense pensar-ho.
Cesar Dolz, 4ºL
estimats pares
Bon dia vos escric un parell de dies després de l'arribada d'aquest viatge per a fer una mena de recopilació de totes les experiències viscudes en aquest viatge i per contar-vos no amb molt de detall els costums familiars i totes aquestes coses que no es diuen als diaris.
Per a començar tenen un altre estil de vida (ni millor ,ni pitjor, només diferent) això es fa notable en la seva puntualitat , en la mentalitat de no deixar mai les coses per després, no bromejar tant com nosaltres ni dir les coses amb segones intencions o coses així com els horaris.
Això es feia més notable a les classes (tambe s’ha de dir que nosaltres a classe no podem arribar tan puntuals perque no tenim 5 minuts entre classes), en l’absència de floretes (''piropos'') en la seva llengua. Cosa que personalment emb va extranyar moltíssim i pense que en això els mediterranis som incomparables, però també som incomparables (cosa que he comprovat) amb la nostra flata d'interés pels idiomes i l'aprenentatge.
Els horaris eren peculiars degut a que són molt mes matinadors que nosaltres i que a més les classes són mes curtes i ho fan tot abans.
Això comporta que el seu dia siga més curt i també que acabe abans (se’n van a dormir a les 10:30 més o menys). El menjar era peculiar, no degut a les coses que menjaven sinó a el seu desfassamet horari, és a dir, no tenien horaris definits de menjar excepte per sopar i desdejunar, la reste era quan els abellia.
En definitiva una GRAN experiència que a més de servir per augmentar el nostre nivell de comunicació també ha servit per apreciar altres cultures i estimar la nostra pròpia.
Andreu Vicente, 4ºL
Tot va començar amb tranquil.litat. Jo no estava nerviosa, però els meus companys sí, i no vaig tardar a posar-m'hi jo també. A uns quilòmetres ens esperaven les nostres adorables alemanyes amb les quals passaríem 10 dies de la nostra vida que no oblidaríem mai. En arribar, allí les teníem totes alegres i nosaltres, amb la curiositat de com podríem saludar-nos o que hauríem de fer. En fi, moltes coses. Però allí estava la meua, la més dolça de totes amb el seu somriure. Tots volíem agafar la parella i no soltar-la, tots ho recordem.
No oblide la primera senya de contacte que vam tindre, va ser un “HI” amb un bes que en acabar-lo no sabíem si continuar donant l'altre o simplement quedar-nos parats com si no passara res. Vam arribar a casa i allí estava el meu llit... I en acabar de veure la casa sabia que no anaven a ser difícils aquells 10 dies sinó tot el contrari, anirien de meravella.
En general tot ha sigut perfecte, almenys per a mi. L'institut, la família, els alemanys, el poble... Tots ens han fet sentir com si estiguérem en la nostra casa, i no dubtem que tornarem una altra vegada més!. El comiat ja sabíem que seria dur, però no el veiem con un “adéu” perquè sempre estaran amb nosaltres i d'ací a dos dies ja els tenim en València per a disfrutar uns altres 10 dies fantàstics com aquestos passats.
No tindria espai per a reflexar en unes línes tot el que ens ha fet sentir aquesta experiència, simplement cal viure-la.
El primer del que vull parlar es la ciutat de Schopfheim, que encara que rep el nom de ciutat, ací a València hi ha una infinitat de pobles més grans. Cal anotar que açó no es una critica. M’ha paregut una ciutat molt acollidora, molt diferent a les d’ací. Per a començar tot estava rodejat de boscos i d'arbres. En comptes de tindre edificis lletjos que tapen gran part del cel tenen cases xicotetes de dos pisos cada una amb un jardí. A la ciutat tenen un riu, no com el de València, perquè en aquest si que hi ha aigua. Però el que més m’ha agradat de la ciutat és que a les nits que sense núvols es poden observar les estrelles cobrint el cel, fet que és impossible observar ací degut a la contaminació lumínica.
El següent aspecte en què em centraré és a fer una menció honorifica a tota la família de la meua companya per no soles aguantar-me si no també per fer-ho sempre amb un somriure a la boca. És la primera vegada que he estat vivint amb una família a la qual no coneixia de rés. Gràcies a ells he pogut aprendre noves formes de convivència, de comportament, però sobretot de cultura i gastronomia.
La diferència fonamental entre les classes d'Espanya i d'Alemanya és que els estudiants tenen la possibilitat d’atendre en classe. Si no volen, no atenen i parlen, però ho fan sense que ningú els senta.
Aquest intercanvi ha sigut una molt bona experiència. Conviure amb persones que no coneixíem de res i haver arribat a fer-nos tan amics ha sigut meravellós. Ens ha fet vore la nostra capacitat d’adaptació en situacions desconegudes i diferents. Durant aquests deu dies les famílies ens han tractat com a un més, acollint-nos amb afecte. 
Tenien algunes coses diferents en el seu dia a dia comparat amb el nostre. Un exemple seria el seu horari del menjar. Jo personalment mai sabia quan havia de dinar o de sopar. Ells es veu que ho tenien molt clar i si tu no estaves en el moment del menjar ja no ho feies. La meua família sopava sobre les set i mitja de la vesprada i un dia Selina (la meua companya) i jo vam tornar a les nou i no vàrem sopar, només menjàrem un iogurt. Però després també menjaven xocolate, papes... Molts “snacks” entre hores. Els nostres companys alemanys també es diferenciaven en algunes coses de nosaltres però crec que això està prou bé, ja que així es podien vore diferents tipus de vista de les coses i no sempre el mateix com quasi sempre passa. Vaig estar molt a gust amb el grupet d’amics que vam formar. Cada dia feiem una cosa diferent i quan creies que ja t’anaves a quedar en casa sempre eixies un altra vegada, sense rutina. Centrant-nos en l’educació d’Alemanya, crec que aquesta és prou bona. Els meus companys i jo ho estàvem comentant l’altre dia. Pensem que ells aprenen dia a dia i nosaltres simplement repetim els conceptes en l’examen i després se’ns obliden. Un exemple seria la classe d’anglés. Ells debaten sobre molts conceptes i així practiquen oralment; nosaltres practiquem més el “writing”, que està molt bé, però a l’hora de parlar, que realment és el que importa, ens bloquegem. Aquest viatge ens ha servit per a vore altres maneres de fer les coses i poder-les comparar amb les nostres. Fa uns anys jo també vaig poder comprovar aquestes coses en un país diferent però crec que molta gent de la classe que no havia viatjat molt ha obert els ulls i ha vist que no en totes parts es fa el mateix que ací i que hi ha altres maneres de fer les coses, i no significa que siguen pitjors. Ha sigut una experiència inoblidable, ara tots esperem que es repetisquen aquests moments en València.
Respecte al fet de la pràctica de l’idioma en qüestió, encara que puga semblar que no és així, realment es millora molt perquè et trobes en una situació en la qual, si tens cap necessitat, l’has de demanar i sí, ho has de fer en anglès per poder fer-te entendre. A més, el fet que les persones amb què practiques no siguen natives ajuda alhora de tenir més confiança, sabent que cap dels dos no té un domini absolut de la llengua. Un altre punt important referent a l’educació i l’aprenentatge és l’institut on ens trobàvem; les classes eren plantejades d’una altra forma. Aquest punt és prou difícil d’explicar però bé, és com dir que allí les classes són més didàctiques, més participatives per part dels alumnes i transmeten una sensació que produeix menys estrès en els alumnes i fa tenir més ganes d’anar a l’institut i aprendre ells mateixos.
Per l’altre costat de la immersió trobem l’aspecte familiar. Ací crec que tots estem d’acord en què les famílies eren d’allò més acollidores i amables. I en referència a l’aspecte personal amb les parelles i la resta del grup, he de dir que, des de el meu punt de vista, he fet nous amics, i molt bons. Que siguen de la nostra edat ajuda molt quant a la relació i la confiança i permet establir grans vincles afectius.
Tot va començar amb tranquil.litat. Jo no estava nerviosa, però els meus companys sí, i no vaig tardar a posar-m'hi jo també. A uns quilòmetres ens esperaven les nostres adorables alemanyes amb les quals passaríem 10 dies de la nostra vida que no oblidaríem mai. En arribar, allí les teníem totes alegres i nosaltres, amb la curiositat de com podríem saludar-nos o que hauríem de fer. En fi, moltes coses. Però allí estava la meua, la més dolça de totes amb el seu somriure. Tots volíem agafar la parella i no soltar-la, tots ho recordem.
No oblide la primera senya de contacte que vam tindre, va ser un “HI” amb un bes que en acabar-lo no sabíem si continuar donant l'altre o simplement quedar-nos parats com si no passara res. Vam arribar a casa i allí estava el meu llit... I en acabar de veure la casa sabia que no anaven a ser difícils aquells 10 dies sinó tot el contrari, anirien de meravella.
En general tot ha sigut perfecte, almenys per a mi. L'institut, la família, els alemanys, el poble... Tots ens han fet sentir com si estiguérem en la nostra casa, i no dubtem que tornarem una altra vegada més!. El comiat ja sabíem que seria dur, però no el veiem con un “adéu” perquè sempre estaran amb nosaltres i d'ací a dos dies ja els tenim en València per a disfrutar uns altres 10 dies fantàstics com aquestos passats.
No tindria espai per a reflexar en unes línes tot el que ens ha fet sentir aquesta experiència, simplement cal viure-la.
El primer del que vull parlar es la ciutat de Schopfheim, que encara que rep el nom de ciutat, ací a València hi ha una infinitat de pobles més grans. Cal anotar que açó no es una critica. M’ha paregut una ciutat molt acollidora, molt diferent a les d’ací. Per a començar tot estava rodejat de boscos i d'arbres. En comptes de tindre edificis lletjos que tapen gran part del cel tenen cases xicotetes de dos pisos cada una amb un jardí. A la ciutat tenen un riu, no com el de València, perquè en aquest si que hi ha aigua. Però el que més m’ha agradat de la ciutat és que a les nits que sense núvols es poden observar les estrelles cobrint el cel, fet que és impossible observar ací degut a la contaminació lumínica.
El següent aspecte en què em centraré és a fer una menció honorifica a tota la família de la meua companya per no soles aguantar-me si no també per fer-ho sempre amb un somriure a la boca. És la primera vegada que he estat vivint amb una família a la qual no coneixia de rés. Gràcies a ells he pogut aprendre noves formes de convivència, de comportament, però sobretot de cultura i gastronomia.
La diferència fonamental entre les classes d'Espanya i d'Alemanya és que els estudiants tenen la possibilitat d’atendre en classe. Si no volen, no atenen i parlen, però ho fan sense que ningú els senta.
Aquest intercanvi ha sigut una molt bona experiència. Conviure amb persones que no coneixíem de res i haver arribat a fer-nos tan amics ha sigut meravellós. Ens ha fet vore la nostra capacitat d’adaptació en situacions desconegudes i diferents. Durant aquests deu dies les famílies ens han tractat com a un més, acollint-nos amb afecte. 
Tenien algunes coses diferents en el seu dia a dia comparat amb el nostre. Un exemple seria el seu horari del menjar. Jo personalment mai sabia quan havia de dinar o de sopar. Ells es veu que ho tenien molt clar i si tu no estaves en el moment del menjar ja no ho feies. La meua família sopava sobre les set i mitja de la vesprada i un dia Selina (la meua companya) i jo vam tornar a les nou i no vàrem sopar, només menjàrem un iogurt. Però després també menjaven xocolate, papes... Molts “snacks” entre hores. Els nostres companys alemanys també es diferenciaven en algunes coses de nosaltres però crec que això està prou bé, ja que així es podien vore diferents tipus de vista de les coses i no sempre el mateix com quasi sempre passa. Vaig estar molt a gust amb el grupet d’amics que vam formar. Cada dia feiem una cosa diferent i quan creies que ja t’anaves a quedar en casa sempre eixies un altra vegada, sense rutina. Centrant-nos en l’educació d’Alemanya, crec que aquesta és prou bona. Els meus companys i jo ho estàvem comentant l’altre dia. Pensem que ells aprenen dia a dia i nosaltres simplement repetim els conceptes en l’examen i després se’ns obliden. Un exemple seria la classe d’anglés. Ells debaten sobre molts conceptes i així practiquen oralment; nosaltres practiquem més el “writing”, que està molt bé, però a l’hora de parlar, que realment és el que importa, ens bloquegem. Aquest viatge ens ha servit per a vore altres maneres de fer les coses i poder-les comparar amb les nostres. Fa uns anys jo també vaig poder comprovar aquestes coses en un país diferent però crec que molta gent de la classe que no havia viatjat molt ha obert els ulls i ha vist que no en totes parts es fa el mateix que ací i que hi ha altres maneres de fer les coses, i no significa que siguen pitjors. Ha sigut una experiència inoblidable, ara tots esperem que es repetisquen aquests moments en València. 
Respecte al fet de la pràctica de l’idioma en qüestió, encara que puga semblar que no és així, realment es millora molt perquè et trobes en una situació en la qual, si tens cap necessitat, l’has de demanar i sí, ho has de fer en anglès per poder fer-te entendre. A més, el fet que les persones amb què practiques no siguen natives ajuda alhora de tenir més confiança, sabent que cap dels dos no té un domini absolut de la llengua. Un altre punt important referent a l’educació i l’aprenentatge és l’institut on ens trobàvem; les classes eren plantejades d’una altra forma. Aquest punt és prou difícil d’explicar però bé, és com dir que allí les classes són més didàctiques, més participatives per part dels alumnes i transmeten una sensació que produeix menys estrès en els alumnes i fa tenir més ganes d’anar a l’institut i aprendre ells mateixos.
Per l’altre costat de la immersió trobem l’aspecte familiar. Ací crec que tots estem d’acord en què les famílies eren d’allò més acollidores i amables. I en referència a l’aspecte personal amb les parelles i la resta del grup, he de dir que, des de el meu punt de vista, he fet nous amics, i molt bons. Que siguen de la nostra edat ajuda molt quant a la relació i la confiança i permet establir grans vincles afectius.
